El peix tou.
Estimat amic
Aquestes són
|
|
algunes de les coses que, per mi, fa entranyable l’enorme herència que ens deixes. La majoria són imatges compartides, altres, per personals, una mica críptiques i totes, part del meu deute.
L’art del ben establir
La discussió corba
Trobar, inclús, una certa gràcia a dibuixar molts cops el mateix (La Miranda)
Aquella frase balsàmica “Jordi, el món a vegades és més gran que tu”
|
|
Arrastrar planeres pel Laboratori
Johann Cruyff
El plongeon inicial sobre el carrer Ferran i les Exposicions Universals
No dormir pensant amb l’Illa Diagonal
Aquella altre frase d’interès per l’interès “Quant pagaries per deconstruir aquesta muntanya, o sigui, quin valor real pot tenir aquest paisatge?”
El concepte Departamental The last monkeys, mai tan actual.
L’esperit d’UR
Un sotsdirector de l’ETSAB associat a 6 hores.
La exigència de la confiança
La solanologia com a ciència inexacta
|
|
Sopar parmigiana siciliana amb els amics sentint a Macaco (Moving)
Ser propietari, per uns mesos a l’any, d’un camí de l’Urbanística
Els reconeixements mesurats i sincers
La imatge de la porta oberta del teu despatx.
Les preguntes reflexives que es quedave sense resposta
Aquelles ulleres sense ulls
Un inoblidable somriure intel·ligent
... i el peix tou del Martí
En fi, a partir d’ara, no sé com ens ho farem, Manuel. / Barcelona
|
|
